Una presa hidràulica és un obstacle construït a través d’un riu o un estany per desviar l’aigua o retenir-la.

En el cas de la presa d’Engolasters serveix per embassar l’aigua derivada dels rius, crear un saltant i aprofitar-ne l’energia gràcies a la infraestructura associada.

En els altres estanys la presa serveix per embassar l’aigua durant l’època del desgel primaveral i de les pluges de l’estiu i tardor. Abans de començar l’hivern i el gel dels rius, es torna l’aigua embassada al riu per augmentar el seu cabal i poder aprofitar la seva energia a Engolasters on es recull.

Les preses en els estanys d’alta muntanya tenen un rol molt important en la producció de l’energia elèctrica d’Andorra. La seva capacitat d’embassament pot arribar a generar fins a 6,5 milions de kWh d’electricitat a l’any el que representaria un 1,1% del consum total del país.

Les preses es construeixen per elevar el nivell natural de l’estany i poder augmentar la seva capacitat d’embassament dins de les seves possibilitats. Aquestes depenen de la conca de l’estany i de les precipitacions de la zona.

A més cal construir un túnel de desguàs per poder buidar l’estany i així aprofitar l’embassament. Aquest túnel es fa des del punt més baix de l’estany i fins a una zona situada sota la presa on es col·loca una vàlvula que funciona com una aixeta per obrir o tancar el pas de l’aigua. Habitualment es tanca la vàlvula a principis de la primavera per captar l’aigua de la fosa de la neu i de les pluges del període estiuenc . Així es va omplint l’estany i, si és el cas, l’aigua sobrant salta pel sobreeixidor de la presa. A principis de desembre, abans de les gelades, s’obre la vàlvula per buidar progressivament l’embassament i augmentar el cabal del riu de manera que l’aigua s’aprofita per produir electricitat a la Central d’Encamp, situada per sota de l’estany d’Engolasters lloc on s’ha derivat l’aigua dels rius.

Cada estany té el seu tòtem identificador on et faràs una foto i la pujaràs a Instagram.

Abans de començar el CERCLE D’AIGUA, has de venir al MW Museu de l’Electricitat  per recollir el passaport. L’has de fer segellar a cada etapa:

• Illa: Refugi de l’Illa 
• Juclar: Refugi de Juclar 
• Ransol: Hotel Segle XX 
• Canillo: Oficina de Turisme Valls de Canillo 

Per obtenir el teu regal i el teu diploma del CERCLE D’AIGUA has de portar el passaport segellat amb les teves fotos al costat de cada tòtem identificador de cada presa penjades a Instagram a #cercledaigua al MW Museu de l’Electricitat.

Si fas els MURS D'AIGUA:

Fes-te una foto a cada estany amb el seu tòtem identificador, penja les fotos a Instagram amb el #mursdaigua  i passa a recollir el teu regal al MW Museu de l’electricitat

Si fas el CERCLE D'AIGUA:

Fes-te una foto a cada estany amb el seu tòtem identificador, penja les fotos a Instagram amb el #cercledaigua i, juntament amb el passaport segellat a cada etapa, passa a recollir el teu regal al MW Museu de l’Electricitat. També et donarem el teu diploma acreditatiu d’haver completat el repte del CERCLE D’AIGUA.

En cas d’emergència truca al 112.

Cal que donis la localització del lloc amb tots els detalls possibles, el nom i l’edat dels ferits, i la informació sobre l’incident.

Safe365: Et recomanem aquesta aplicació molt útil per mostrar als serveis d’urgències la teva localització per GPS. És preferible anar acompanyat i sobretot avisar a algú de la teva sortida.

Descarrega't  Safe365 per Android o Safe365 per Apple.

Prepara l’activitat amb anticipació en funció del nivell de la sortida (dificultat, llargada, desnivell, condicions físiques).

Informa’t de les previsions meteorològiques. A la muntanya el temps canvia ràpidament. Porta el material adequat per a l’excursió i en particular roba impermeable i d’abric a més de la crema solar i d’un bon calçat.

Cal portar un mapa de muntanya de la zona on estiguin detallats tots els camins i senders amb les seves corbes de nivell. Descarrega el track de l’itinerari per utilitzar un dispositiu GPS  (per exemple Wikiloc). Els camins estan senyalitzats, cal estar atent i, en cas de no veure els senyals, fer el camí al revés fins que els localitzis.

És indispensable portar:

• Calçat tècnic per caminar per muntanya
• Mitjons transpirables
• Samarreta tècnica transpirable
• Forro polar
• Jaqueta amb membrana paravent (impermeable)
• Motxilla petita
• Pals de trekking
• Ulleres de sol
• Mini farmaciola
• Cantimplora
• Menjar per la jornada (fruits secs, pícnic)
• Gorra
• Crema solar
• Telèfon mòbil amb la bateria carregada
• Documentació i diners en efectiu
• GPS amb el track de l’excursió
• Mapa de la zona
• Tovallola de microfibra (pel refugi)
• Sac llençol (pel refugi)
• Taps per les orelles (pel refugi)
• Frontal amb piles de recanvi (pel refugi)

Línies d’autobusos 

• des de Bordes d’Envalira: L4
• des de Ransol (cruïlla de Ransol): L3 i L4
• des de Canillo (Palau de gel): L3 i L4
• des del MW Museu de l’Electricitat (Central de FEDA): L2, L3 i L4

Taxis 

Si vols tenir la tranquil·litat d’estar ben acompanyat pots contractar guies de muntanya. T’ho posaran fàcil, s’encarregaran de la preparació de la ruta amb la màxima seguretat.

Els podràs contactar a través de l’Associació de guies de muntanya d’Andorra i també a la pàgina VisitAndorra.

La presa de l’estany de l’Illa té molta història. Es va construir durant diversos períodes estivals, es va començar el 1947 i es va allargar fins al 1955. Durant tots aquests estius el personal que treballava a la seva obra s’allotjava en una construcció sota l’estany que ha servit de refugi no guardat a partir dels anys 80 i és la base sobre la qual s’ha construït el refugi actual.

Per a poder fer les obres del dic es va construir el camí des de Ràmio i una línia elèctrica des d’Engolasters. Als treballadors se’ls anomenava “els golondrinos” perquè eren temporers que arribaven a la primavera i marxaven ben entrada la tardor. Com a anècdota cal remarcar que el 26 d’agost del 1951 es va fer el primer formigonat del fonament del dic principal i “malgrat estar ben abrigat, es va gelar aquella nit en la que va fer molt fred i van caure 15cm de neu”. Segons el relat del llibre “La construcció de FHASA i la visió sociològica de l’enginyer Joan Vehils”. ISBN 99920-1-573-X

L’estany de Juclar és l’estany el més gran d’Andorra. La seva presa es va construir entre el 1933 i el 1936. Encara es poden veure les ruïnes de la cabana on s’allotjaven els obrers durant la seva construcció, una mica per sota de la presa. Des d’aleshores s’han fet diverses obres importants de renovació del dic i de la vàlvula, l’última va ser l’estiu del 2014.

Per a poder aprofitar l'embassament es va construir un túnel de 250 m de llargada on es va col·locar un tub de 300 mm de diàmetre amb els mitjans rudimentaris de l'època. Es pot veure la seva sortida prop de les ruïnes de la cabana dels obrers. 

Quan l'estany de la presa està ple, el seu nivell arriba gairebé al del segon estany de Juclar, el que està situat just a sobre. És l'embassament de més capacitat d'Andorra.

L’Estany de Cabana Sorda és el més petit dels que tenen una presa hidràulica. Es va construir entre el 1935 i el 1936. Al costat de l’estany trobarem el refugi lliure de 20 places del mateix nom. La seva presa és molt petita i senzilla. Gairebé sempre s'omple l'embassament durant la primavera. 

La de la Vall del Riu és la presa més recent de les infraestructures de FEDA. Es va construir durant els estius dels anys 1998 i 1999. El Riu de la Vall del Riu alimenta la cascada de Moles situada a tocar de la CG-2, entre Canillo i El Tarter.

L'estany està situat al peu del pic de l'Estanyó, un dels pics de més de 2.900 m d'Andorra.

La presa d’Engolasters és la primera que es va construir a Andorra (1932-1934) i té un rol estratègic dins de la xarxa hidroelèctrica de FEDA. Des de FEDACULTURA s’han instal·lat uns panells situats al voltant de l’estany que donen les explicacions d’aquest rol que és extens i variat. Els visitants poden aprofitar el recorregut del Camí hidroelèctric d’Engolasters en cas de coincidir durant el seu període d’obertura a l’estiu.

L’estany d’Engolasters és un estany que, abans de ser un embassament per al seu aprofitament hidroelèctric, existia per raons naturals sense tenir un riu que l’alimentés. Existeix una llegenda que vol explicar el seu origen i que podem trobar a la web d'Andorra antiga .

Ara aquest estany és la “cambra de càrrega” del dispositiu hidràulic. Això vol dir que la seva utilitat és la de gestionar l’aigua embassada, i la seva energia potencial, de manera a conduir-la a la central hidroelèctrica per transformar-la en electricitat a través de la canonada forçada que uneix l’estany amb la central.